Què és l’educació social?

L’Educació Social queda definida en el “Reial decret 1420/1991, de 30 d’agost pel qual s’estableix el títol oficial de Diplomat/da en Educació Social” 

En el seu annex, directriu 1ª, determina la definició legal de l’ES, amb el següent contingut:

 “Educador en els camps de l’Educació no formal, educació d’adults, inclosa la tercera edat, inserció social de persones desadaptades i de minusvàlids, així com en l’acció socioeducativa”. En aquest decret s’explicitava el seu disseny curricular com a Diplomatura Universitària. Aquest fet fa culminar un procés d’un parell d’anys en què el col·lectiu del qual avui són els professionals de l’Educació Social, duien reclamant com a primera passa per al reconeixement social, la qual cosa era ja una realitat de fet, la professió de l’ES.

A part d’això és una actuació professional l’objectiu de la qual és la inserció social de les persones i col·lectius en situació d’exclusió i/o desavantatge social, i la millora de la qualitat de vida de totes les persones de la comunitat. En l’actualitat està ubicada en el sistema de serveis socials i s’ha configurat mitjançant la confluència de diferents estratègies d’intervenció: l’animació sociocultural, l’educació especialitzada, l’animació sociolaboral i l’educació de persones adultes.

L’Educador o Educadora Social (ES) és un/a professional de l’educació que fa feina articulant processos socioeducatius en i amb els individus i en els grups, cara a generar processos de normalització social i personal. Malgrat que el seu reconeixement acadèmic es va produir fa uns anys, té un llarg camí recorregut.

Els trets fonamentals d’aquesta professió són, llavors:

• Les tasques educatives en els àmbits no formals, és a dir, en aquells camps en els quals no es projecta la feina dels professionals “tradicionals” de l’educació formal, dirigida fonamentalment a infància i joventut.
• Dedicació a l’educació d’adults, especialment de les persones majors. La nova realitat social deixa a molts adults al marge del món laboral, necessitats d’ajuda formativa per a superar la situació en la qual es troben immersos, essent i sentint-se útils a la resta dels ciutadans. La necessitat d’atenció professional amb finalitats de manteniment de la capacitat social i de l’aprenentatge del col·lectiu de persones majors és una demanda progressiva en les societats occidentals cara al segle XXI.
• Tasques d’atenció educativa, en l’àmbit de la incorporació social de persones en situació de dificultat social, (persones nouvingudes, persones amb discapacitat, persones amb problemes d’addiccions, situacions de privació de llibertat, de fragilitat econòmica, etc.), persones que necessiten de certs suports i processos que possibilitin la seva incorporació a la comunitat.
• Tasques dins l’àmbit socioeducatiu en general: l’animació sociocultural, centres cívics, casals de barri, institucions, entitats socials similars, en el món empresarial, etc.
• Àmbits de serveis de proximitat i atenció a les persones i a la comunitat.